
Quan dibuixem, fem que sorgisca de forma natural una activitat que al llarg de la nostra infantesa ens permet conéixer diferents aspectes del nostre cos i anar evolucionant-lo mentre madurem. Dibuixar és una activitat plaent des del moment en què l’infant té la capacitat d’agafar un color, un llapis. A més, és una forma d’imitar la realitat. És la representació cognitiva de com comprenen i representen el món que els envolta, aquells elements quotidians que tenen prop d’elles i ells, les persones que són rellevants a la seua vida i com a poc a poc són conscients del seu esquema corporal.
L’evolució de la producció gràfica forma part del seu procés maduratiu. Les classes de primer de primària anem evolucionant pel que respecta a la forma de representar el nostre cos. Segon el llibre “El dibuix infantil”, aquestes representacions formarien part de l’etapa de l’esquema humà . Aquesta etapa es caracteritza per fer una representació completa del cos, però amb una certa rigidesa pròpia d’aquesta etapa. Les figures apareixen frontalment, amb els peus recolzats a terra si veuen una superfície dibuixada. Els braços, a més d’aparéixer poc flexibles, acostumen a estar oberts. A poc a poc mitjançant diferents activitats, comencem a pensar què anem a dibuixar, com distribuirem el nostre cos a l’espai, quins colors utilitzarem. Comencem a dibuixar les figures d’una manera més equilibrada en el full, o fins i tot fent que les figures humanes s’amplien amb detalls (tipus de pentinats, celles, arracades, ulleres…). Mentre aquest procés avança, som més conscients de nosaltres mateixa i del món què ens envolta, i seguim construint la nostra identitat com a persones.