Manifest del 25 d'abril - La Nostra Escola Comarcal

Dia 25 d´abril. Avui l´alumnat de 1r d´ESO ha participat en representació de la nostra Escola en l´acte organitzat a Picassent en commemoració del 25 d´abril. A l´acte celebrat a la Plaça de l´Ajuntament ha assistit alumnat de diverses escoles del poble i allí hem llegit cada centre un manifest i hem gaudit de les tradicionals danses.
Manifest de la Comarcal 2007.

Avui 25 d´abril commemorem ací a Picassent els 300 anys de la batalla d´Almansa. Recordem cada persona que hi va morir, cada persona que hi va lluitar, cada persona que hi va patir aquesta. Aparentment a la batalla d´Almansa, ja fa 300 anys, vàrem ser derrotats. La derrota significà la dominació pels Borbons, la pèrdua dels Furs. Els valencians assumírem la derrota i continuàrem amb els seus costums i les seues tradicions. Malgrat tot el que va passar la cultura valenciana encara resta viva, i la nostra llengua continua sent un mitjà útil de comunicació entre les persones, una eina popular però també literària. Esperem que seguisca així durant 300 anys més. RECORDEM LA NOSTRA HISTÒRIA I CAMINEM CAP AL FUTUR.

Classe de 1r d´ESO.

EL FUTUR ÉS NOSTRE

Terra, no somnis,
i també mar immensa,
coses tangibles.
I una llengua comuna,
i la gent que la parla

MART?? I POL

L’any 2006 la temàtica d’Escola Valenciana i Societat ha impregnat i projectat tota la tasca de la nostra Federació. Hem intentat emmarcar i explicar el significat correcte de les paraules desenvolupament sostenible, referint-nos a aquell desenvolupament humà (econòmic, social i cultural) centrat en les persones, el qual permet satisfer les necessitats de la generació actual sense impedir que les generacions futures puguen també satisfer plenament les seues pròpies necessitats. Per aconseguir-ho, cal que l’irrenunciable desenvolupament humà, es faça sense degradar el medi ambient, donat que tot el progrés depén, en última instància, del medi ambient.

Malgrat el creixent sentiment ambientalista, en pocs anys hem passat de viure en una terra bella i de paisatges molt diversos, a omplir l’espai de polígons industrials insostenibles i d’urbanitzacions espaordidores, tots ells destructors de biodiversitat, depredadors de territori i de recursos, i generadors de residus incontrolables. Hem passat a viure en una societat on el que importa és fer ràpidament el gran negoci, transformant la terra en un tètric i apocalíptic poema al cement, al ferro i a l’asfalt. L’antic Regne de València que ha esdevingut modernament País Valencià (denominat de manera políticament correcta Comunitat) és, senzillament, un solar per vendre o va camí de ser-ho inexorablement.

Per altra banda, el balanç de la darrera dècada de govern autonòmic mostra importants retrocessos en matèria de llengua i cultura, ordenació territorial, ensenyament, serveis socials i economia. A més, s’ha fomentat un clima profundament antidemocràtic, amb la negació d’espais públics per a la realització d’actes culturals, els intents de censura d’una oferta televisiva plural, la utilització política de la llengua i el no reconeixement de la seua unitat, i la permissivitat davant tota mena d’agressions a seus de partits polítics i entitats culturals, a llibreries i a la universitat. Aquest balanç es tanca amb l’aprovació d’una reforma estatutària que significa un retall real del nostre autogovern.

I ara arribem a la primavera del 2007. Tres-cents anys després de la batalla d’Almansa, és possible que la lluita continue, una lluita diferent però constant. Un treball i un compromís en altres camps de batalla:

– un compromís per guanyar espais de participació i de gestió democràtica a les institucions.
– un treball per trencar la censura televisiva i guanyar una oferta informativa plural i en valencià.
– un treball per protegir el nostre medi ambient, el nostre patrimoni natural i per aconseguir centres educatius sostenibles.
– un compromís per desemmascarar aquells que utilitzen la nostra llengua com a arma política, oblidant-se d’usar-la i de treballar per la seua generalització a l’escola i la normalització als diferents espais socials.

Davant d’això, la nostra conclusió només pot ser una: cal un canvi en el govern autonòmic valencià, i cal que aquest canvi no siga només de sigles, sinó, sobretot, de polítiques concretes. I per fer possible aquest canvi, és necessari el treball de les entitats cíviques i dels partits polítics. Sense dubtes s’ha d’actuar amb determinació i s’han de consensuar estratègies de valencianització relatives a la docència i a l’ús de la llengua, accions que han d’estar convingudes i governades per la mateixa comunitat educativa i els agents socials. Hi ha un marge important de millora, però cal programar accions, generar reflexions i tornar a il·lusionar. El valencià ha de convertir-se en la llengua usada amb naturalitat, en la llengua necessària, i en la llengua de prestigi social. Per això paga la pena lluitar.

En definitiva, des de les Trobades i festes per la Llengua d’aquest vital 2007, quan també celebrem 75 anys de l’aprovació de les Normes de Castelló, volem encoratjar a tots els sectors de la societat a dotar-se d’una nova ètica que ajude a crear nous models de vida sostenible i dur-la a la pràctica. A treballar per promocionar i prestigiar la nostra llengua i a pensar en un futur més participatiu i democràtic.

Escola Valenciana vol engrescar-vos, animar-vos ara més que mai a reivindicar UN FUTUR QUE ÉS NOSTRE. A TREBALLAR PER AQUEST FUTUR. A TREBALLAR PER LA TERRA I PEL NOSTRE PA??S VALENCIÀ.

PEL COMPROM??S VALENCIÀ
VINE A LES TROBADES 2007