Aquella vesprada va ser una vesprada especial. Va ser una vesprada de tardor a l’Escola on professors i professores, tots junts, compartírem altres coses diferents a les que habitualment fem. Aquella vesprada va ser una vesprada diferent, i per això estàvem allí, per escriure, llegir textos, jugar, conversar, conéixer-nos una miqueta més, berenar, gaudir de la natura i sentir la frescor que dormia sobre el fullam que anava caiguent al terra perquè arribava la tardor. La tardor, una estació plena de lletres què ballàven al ritme de les branques dels arbres. Una estació per descobrir-los i que ens esperava, o millor dit, van ser els arbres qui ens descobriren a cadascú i cadascuna de nosaltres. Tots i totes portàvem a la butxaca un pensament, un lloc especial a l’Escola que ens agradava, que ens feia sentir bé i allí anàrem per compartir alguna activitat. Cada lloc on anàrem era com un secret que aquell dia compartírem amb la resta, i de lloc en lloc, de secret en secret recorreguérem un camí ple d’emocions i sentiments. És per això que devíem sentir-nos còmodes, respirar profundament i escoltar el temps per veure com la tardor ens convidava a veure com queia el fullam sobre el qual reposava la frescor. La sentírem i passàrem… Fou un dijous 16 d’octubre!
Related posts