Reunió famílies 2n cicle – Primer trimestre 2024 2025
Companys i companyes de La Comarcal,
Espere que estigueu tots bé, construint noves il•lusions a l’Escola.
Per a que les distàncies no es mesuren en quilòmetres us contaré sobre la meua estada a Mèxic.
Vaig arribar a Puebla el dia de Reis després de retards i pèrdua de vols i de maletes. El grup d’amics i amigues internacionals de la UDLAP (Universitat de las Américas – Puebla) ens van rebre amb els braços oberts per instal•lar-nos en els diversos col•legis residencials d’estil americà. Concretament jo visc dins del Campus Universitari, al Cain Murray, col•legi que rep el nom de dos docents que fa dècades van encetar camins d’aprenentatge pel que fa a la llengua i la literatura llatinoamericana per a estudiants nord-americans. Actualment serem uns 200 alumnes d’arreu del món: Canadà, Nord-Amèrica, França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Japó, Austràlia, Argentina, Espanya i molts estudiants d’arreu de Mèxic (Morelos, Veracruz, Yucatán, Tlaxcala…).
A la UDLA estic cursant assignatures sobre relacions internacionals, ONGS i pedagogia educativa a l’escola. A més començaré aviat les pràctiques professionals a l’orfenat JUCONI (juego con niñ@s) de xiquets i xiquetes que treballen al mercat de Puebla, a més de visitar comunitats indígenes de la Sierra Norte.
L’ambient universitari multicultural impregna tot el campus. Tots aprenem ací sobre una nova cultura: es respira l’aroma de los chilaquiles (rojos o verds, d’acord vulgues que piquen més o menys), de las enchiladas i las sincronizadas, del suc de la taronja i del tamarindo, i com no, del chile i del tequila. S’escolta el somriure dels ànecs i dels pardals, la tranquil•litat d’un espai verd obert als pulmons i a l’esport del futbol. Aromes i sons que al capvespre ens duen missatges dels deus azteques que continuen vius en les paraules de la gent i en les llegendes com la del volcà Popo (de Popocatépetl, del náhuatl, fum i serra) i la seua estimada Iztaccíhuatl (una serralada en forma de dona) qui després de segles encara espera al seu guerrer.
Companys i companyes, jo continue el somni que des de fa unes setmanes aquestos déus em van concedir mitjançant uns ritus allà sobre els Temples del Sol i la Lluna a Teotihuacan (en náhuatl, ciutat dels deus).
Un abraç amb bons desitjos per a tots.
Héctor Tronchoni
Cholula, Puebla (Mèxic).
Related posts
