Avui la reflexió que us volem acostar a casa fa referència a la primera infància. Al moment on les xiquetes i xiquets són pura energia i qualsevol descobriment és un regal meravellós. Els mateixos èxits de fets rutinaris es converteixen en pura satisfacció.
Fomentar l’autonomia requereix adults que els acompanyen cap a l’èxit, entenent l’acompanyament com presència, observació, delicadesa… i no com invasió. Envaïm quan li fem les coses que ja poden anar començant a fer per ells sols i envaïm quan fem un excés de reconeixement pels fets quotidians.
En el primer cas aprenen «l’adult ho fa millor que jo» i en el segon cas aprenen «ho faig perquè em miren, si no em miren perquè ho he de fer?». Els dos serveixen de frens i els dos posen la mirada cap a fora evitant la pròpia satisfacció i plaer de ser cada cop més hàbils.
I com ho podem fer? Vicenç Arnaiz, psicòleg expert en petita infància, ens proposa: «actualitzar la consciència d’allò que sap fer sol» i ens dóna unes pautes per dur-ho a terme. A continuació us compartim la imatge de l’article.
Una abraçada,
Gabinet Psicopedagògic
