“Per educar un infant fa falta la tribu sencera.”
(Proverbi africà)

L’Educació infantil és la descoberta del món, de les primeres relacions i dels diferents llenguatges. Temps per descobrir les capacitats que tenim, per a jugar, per aprendre a respectar, per a créixer, per a adquirir valors de compromís socials i d’igualtat, així com les eines necessàries per a ser persones del futur responsables, autònomes i amb seguretat, és a dir, temps per a construir allò que serem.

Des de l’Escola Comarcal acompanyem el nostre alumnat respectant els diferents ritmes i estils d’aprenentatge, tenint en compte que cada persona és única i té unes necessitats diferents a la resta. Aquest aspecte ens permet un tracte proper i individualitzat que afavoreix l’autoestima, el respecte cap a si mateix i cap a la resta, la responsabilitat, l’esforç, la implicació, l’acceptació i la iniciativa, desenvolupant al màxim les capacitats individuals, així com la construcció del propi procés d’aprenentatge de forma integral.

Nosaltres entenem per educació integral aquella que té en compte la persona en tota la seua globalitat i que propicia el desenvolupament a nivell:

  • Emocional
  • Motriu
  • Social
  • Cognitiu

en tots els àmbits de la vida

  • Personal
  • Familiar
  • Social
  • Escolar

Considerem fonamental satisfer les seues necessitats afectives, de seguretat, d’autoestima, d’autorealització i d’autonomia al llarg de tota l’Etapa d’Infantil, i per això creem espais acollidors i propers, on elles i ells puguen desenvolupar totes aquestes destreses en un ambient de calma i tranquil·litat.

A La Comarcal guiem els i les alumnes en els seus diferents processos des de la confiança i el respecte, facilitant-los les eines necessàries per tal que els aprenentatges siguen significatius i funcionals, i així anar comprenent el món que els envolta. Els animem a descobrir explorant amb curiositat, a moure’s a la recerca d’allò que els interessa, o a generar espais i moments on obrir-se a la resta.

L’etapa d’Educació Infantil és la idònia per a començar a treballar les relacions dels i les alumnes amb la resta de persones del seu entorn. Aprendre a conviure en societat significa viure junts i en harmonia fomentant valors de pluralitat, participació democràtica, inclusió social, igualtat d’oportunitats i respecte a la diferència. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat i aquesta implica l’acceptació de l’altre, el sentit de pertinència i contribució personal a la societat, l’esperit crític, el respecte cap a la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu, el treball en equip i l’empatia, afavorint la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries

La Comarcal és una escola oberta i participativa on el paper de les famílies és fonamental. Família i Escola tenen la responsabilitat de treballar de manera activa en l’educació dels xiquets i les xiquetes. En aquest sentit, és de gran importància que hi haja una relació de confiança i una comunicació continuada, donant suport al Projecte Educatiu i generant-se d’aquesta forma una relació de respecte i reciprocitat mutus, animant a les famílies a la participació i col·laboració en el dia a dia de l’escola.

L’entrada dels xiquets i les xiquetes a l’Educació Infantil es presenta com un esdeveniment nou tant per als menuts com per a les famílies. La primera vegada que un infant va a l’escola suposa un canvi important per a la seva vida i, per això, implica una adaptació a nous ritmes, maneres de funcionar,  tasques, persones, espais… distints dels habituals. Comença una nova forma de créixer i desenvolupar-se amb els seus iguals, en un espai i entorn nous.

L’infant en el seu context familiar es troba segur i estimat. La seua entrada a l’escola canvia inicialment aquesta seguretat, oferint-los la possibilitat d’ampliar el seu camp relacional, tant en qualitat com en quantitat. És per això que considerem necessari atendre amb molta cura «l’entrada a l’escola» com a pas determinant, donat que suposa la primera separació física, temporal i d’allunyament emocional entre la família i el xiquet o xiqueta, que amb la seua incorporació a l’escola, avança cap a un nou entorn socioafectiu. Des de l’escola volem vetllar per les necessitats autèntiques de la infantesa, per això considerem fonamental que l’alumnat puga estar acompanyat durant part d’aquest procés  d’una persona de referència del seu ambient familiar amb qui tinga un vincle proper.

La Nostra Escola Comarcal fou concebuda des dels seus inicis de forma arrelada al seu medi natural, una idea intrínseca als seus valors i, per tant, a la seua identitat com a Escola. En aquest sentit cal destacar el nostre pati, un agent educatiu únic, amb gran protagonisme; un entorn natural privilegiat, amb pins, garroferes, eucaliptus… que aprofitem i gaudim cada dia. A més, disposa de zones de joc adaptades a les distintes edats, tauletes, i materials reciclats que constitueixen un element lúdic més.

El pati es concep com un espai de llibertat, espontaneïtat, autonomia i convivència dels i les alumnes. Un espai obert al que sempre poden acudir, si ho necessiten. Els adults de referència que diàriament els acompanyen en aquest moment educatiu tan important, són testimoni de la forta relació generada amb l’entorn, així com de les relacions de joc i altres propostes que en ell es generen.

Empty tab. Edit page to add content here.

L’estora és un espai de l’aula basat en la necessitat de comunicació i aprenentatge, on realitzem diferents activitats. Forma part del dia a dia i és on es comparteixen i es fomenten opinions, desitjos i sentiments i també es realitzen les rutines diàries amb les que comencem el dia.

En aquesta zona de reunió podem asseure en cercle i veure les cares dels altres mentre parlem i dialoguem. Al llarg del dia tenim moments de trobada on, depenent de l’hora o la necessitat, realitzem:

  • Rutines: Després d’esmorzar anem a l’estora i gaudim d’un moment de lectura fins que els nostres companys i companyes han acabat. Una vegada reunits a l’estora, els diferents encarregats fan la seva feina; mirem qui està a classe, quants en som, quin temps fa, en quin dia de la setmana estem, què dinarem i cantem també les diferents cançons que ens ajuden a fer més fluïda aquesta dinàmica. Mitjançant aquestes rutines estructurem i organitzem el dia revisant l’horari, anticipem allò que anem a fer durant la jornada escolar, entrem en contacte amb nocions matemàtiques bàsiques, i posem en pràctica formes de salutació i socialització.
  • Assemblea: L’assemblea és un fet comunicatiu enriquidor i democràtic que fa que siga un dels eixos fonamentals del quefer diari a l’aula. Els objectius d’aquesta estan basats en la necessitat de comunicació per a la vida diària i per a l’aprenentatge, entenent aquest acte com l’expressió de les opinions, desitjos i sentiments entre les persones que comparteixen un espai i un llenguatge. Mitjançant el diàleg entre els xiquets i les xiquetes, es desenvolupen diverses capacitats com, per exemple, arribar a acords en gran grup, posar-se en el lloc dels altres, desenvolupar el sentit de pertinença a un grup, així com valorar i respectar l’opinió dels companys i companyes per a poder aprendre els uns dels altres.

La nostra essència pedagògica basada en la cooperació i en les relacions interpersonals afavoreix aquest tipus de comunicació dins del procés educatiu. Cada alumne i alumna planteja situacions que el mestre o la mestra ha d’afavorir i recollir, però que és el propi infant qui ha de resoldre per a intentar trobar solucions.

AMBIENTS D’APRENENTATGE

La metodologia per ambients suposa organitzar el temps, l’espai i els materials d’una manera determinada. Aquesta nova estructuració permet, entre d’altres coses, superar les limitacions espai-aula i multiplicar les possibilitats d’exploració, acció i relació dels i les alumnes.

Cada dia són els xiquets i les xiquetes de les classes d’Infantil 3 anys els qui decideixen a quin ambient volen anar i què volen fer en ell. Són els i les protagonistes de la seua acció i motivació per a aprendre mitjançant el joc i l’exploració lliures i espontanis, mentre la persona de referència observa, documenta, acompanya, valora i reconeix les seues descobertes.

Durant aquestes sessions transformem les aules i espais disponibles en 5 ambients preparats per a un tipus de  proposta educativa concreta:

  • Ambient de joc simbòlic
  • Ambient de construccions
  • Ambient literari
  • Ambient d’art
  • Ambient de llums i ombres
RACONS

RACONS A L’AULA

El treball per racons és molt important en el nostre dia a dia. Es tracta d’una metodologia flexible i creativa que s’allunya de la visió tradicional de “tots a una” i  transforma l’aula en un espai ple de possibilitats.

Aquesta organització ens permet portar a terme diferents propostes i materials simultàniament,  i un aprenentatge totalment significatiu i funcional que respecta els ritme de cada infant i els fa conscients de les seues possibilitats, avançaments i errors. Un treball que fomenta l’autonomia i els permet organitzar, planificar i gestionar el seu temps, tenint  el poder de decidir per on començar i què fer. En aquestes edats les interaccions socials són fonamentals per al seu desenvolupament i mitjançant aquesta manera de fer aprenen també a compartir, demanar ajuda, esperar, comunicar-se, observar…en definitiva a relacionar-se i viure en societat.

RACONS DE JOC SIMBÒLIC

Jugar no és sols una necessitat bàsica dels infants, sinó que a més és el seu principal mitjà d’expressió. A través del joc representen i interpreten la vida, reprodueixen models fruit de la seua observació, expressen el que senten, pensen i ho comparteixen amb els altres aprenent a relacionar-se i a conviure.

Al mercat, la botiga, la caseta, el restaurant…Tenen cabuda tots els rols possible, la qual cosa els permet anar creant la seua identitat mitjançant les experiències diàries i el joc espontani no dirigit.

Aquest espai a més compta amb els “Minimons” on, amb materials no estructurats com  pals, pedres, fustes, o teles, van creant diferents escenaris per recrear històries que tenen animals o ninotets com a protagonistes; una oportunitat per portar a terme les seues idees, de comunicar-les, defensar-les i d’arribar a acords, afavorint així el treball cooperatiu.

El verb jugar no pot ser conjugat amb el verb acompanyar. Tan sols es pot conjugar amb el verb DEIXAR”, Francesc Tonucci.

TALLERS

A les classes de 4 i 5 anys dediquem les vesprades de la jornada als tallers. Aquesta organització ens permet dedicar un espai a aspectes que considerem essencials i complementaris al treball per racons, així com portar endavant una sèrie de propostes que trobem fonamentals per al desenvolupament dels infants. Es tracta d’activitats molt esperades per ells i elles que són acollides amb il·lusió i emoció cada vesprada. Amb les diferents propostes dels tallers d’aprenentatge s’afavoreix:

  • Jocs de taula: la tolerància a la frustració, el respecte a les normes, la capacitat resolutiva, la  cooperació…
  • Experiments: el  mètode científic, l’elaboració d’hipòtesis, l’escolta, el descobriment…
  • Art: la part artística, coneixement de distintes tècniques, autors, l’experimentació, la projecció d’allò que volen fer…
  • Ioga: Una oportunitat per escoltar i ser conscients del nostre cos, connectant així amb el nostre interior. Aprenem postures, respiracions, mantres i meditacions que ens ajudaran a relaxar-nos i a confiar en les nostres possibilitats.

 

El moviment físic és indissociable de la psique, els afectes i les emocions. Afavorir el moviment significa afavorir el pensament, l’autoconcepte, la creativitat, la comunicació, o la identitat en els xiquets i xiquetes. És des d’aquest principi de globalitat que plantegem la psicomotricitat a l’escola, amb una perspectiva vivencial i relacional, on cada infant s’expressa i experimenta lliurement a partir dels materials disposats i les relacions amb l’entorn i els altres. Es deixa que el grup desenvolupe un joc espontani, sense més consignes que el respecte pels materials, pels altres i per un mateix, amb l’objectiu principal que els xiquets i xiquetes gaudisquen del moviment i la consciència del cos com una font de plaer i aprenentatge, així com l’expressió de totes les seues possibilitats emocionals, cognitives i relacionals.

El moviment és l’altre nom de la vida“, Bernardo Atxaga.
Jo confie en la manera originària de ser de cada infant“, Bernard Aucouturier.

La música és un fet natural amb el qual l’alumnat conviu diàriament, tant a l’hora d’escoltar-la com de fer-la. És una activitat implícita a la vida de tothom que ajuda a l’expressió i a la comunicació, a més de proporcionar goig i felicitat. Així, esdevé un instrument educatiu global i vàlid per a tots i per a totes que aglutina les condicions necessàries per a un veritable creixement personal.

Per aquest motiu, cada xiquet i cada xiqueta de l’etapa infantil gaudeix d’aquesta matèria artística setmanalment. Som conscients del seu valor educatiu; és un vehicle de cultura; és un mitjà de comunicació a través del qual ens podem expressar lliurement; regula i estimula les emocions; fomenta la creativitat; etc.

El principal objectiu dins l’aula és que l’alumnat gaudisca escoltant, cantant, ballant, i experimentant. En definitiva, fent música. Si bé la veu és l’instrument natural a través del qual s’iniciarà l’educació musical, també es treballaran altres elements que ajudaran a ampliar aquesta formació. Aquests són: l’oïda, primer element que intervé en l’educació musical, ja que abans de ser emissors som receptors; el ritme, amb el qual ens expressem de la manera més primària (els primers instruments que s’inventaren foren de percussió); i el moviment, utilitzant el nostre cos com a mitjà d’expressió.

METODOLOGIA

El contacte dels alumnes amb un idioma diferent al seu, els motiva especialment, i els converteix en receptors perfectes. El fet d’adquirir una llengua estrangera els ajuda a respectar les diferències i a veure altres realitats culturals i lingüístiques diferents de la seua.

A partir de l’enfocament comunicatiu de la llengua, l´aprenent és el protagonista del procés d’aprenentatge on la llengua és entesa com un instrument de comunicació.

La metodologia emprada és participativa, dinàmica i lúdica. S’hi fomenta un ambient acollidor, s’hi creen vivències emocionals positives envers la nova llengua.

L’anglés a Infantil és considerat com un primer contacte ,per tant es treballa fent servir recursos i activitats variades.

Per tal d acostar-los a poc a poc al vocabulari i a les expressions pròpies de la la llengua anglesa, treballem amb contes i cançons que impliquen moviment corporal, i també vídeos i jocs interactius, per tal de promoure així la participació i l’escolta activa. També es duen a terme rutines, amb la finalitat que els xiquets i les xiquetes puguen aprendre expressions senzilles fent més funcional el llenguatge.

Empty tab. Edit page to add content here.
Empty tab. Edit page to add content here.
Empty tab. Edit page to add content here.
Empty tab. Edit page to add content here.

A l’Etapa d’Infantil creiem indispensable disposar de moments de festa que ens donen l’oportunitat de compartir, en companyia de tots i totes, moments que, per a nosaltres, són especials. Són ocasions que ens ajuden a fer néixer i enfortir els vincles afectius que, dia a dia, creixen entre nosaltres i ens arrelen culturalment. La convivència, l’estima i el plaer del qual tothom és partícip, és allò que ens fan créixer com a escola.

Empty tab. Edit page to add content here.

A les nostres aules no pot faltar un raconet ben còmode amb un bon grapat de contes disposats a atrapar-nos en els seus mons. Un espai ple de possibilitats com descobrir i assaborir les històries que ens tenen preparats els llibres, aprofitar l’oportunitat per contar a un amic o una amiga un conte, o inclús llegir les imatges i deixar anar la imaginació inventant relats que es van transformant depenent de qui hi siga partícip.

Llegir contes de forma íntima és un plaer, però també ho és escoltar-ne contar i compartir aquest moment amb el grup. Per això, cada dia, abans de dinar escollim un conte que de vegades se l’empassem sense parpellejar, bocabadats, amb el relat de la mestra i, d’altres, el deixem per a l’endemà, perquè no hi ha pressa, per a poder continuar-hi així amb les rialles compartides i les emocions que ens fan sentir els personatges.

El divendres també donem protagonisme als llibres i obrim la biblioteca viatgera,  on cadascú escull un conte i se l’emporta a casa per a poder gaudir-lo en família tot el cap de setmana.

“La lectura és un acte de creació permanent”, Daniel Pennac.